Tot va començar quan a meitat d’estiu lo nostre estimat Ivan Pastor mos va proposar de fer la marató a un grupet d’amics en la premisa que hauríem d’anar tots junts desde la sortida de Bot fins l’arribada a Tortosa.
Vam començar a entrenar en la convicció de que seria un dia per recordar i per passar-ho molt bé, disfrutant de l’esport entre amics i enmig de la natura que mos ha vist crèixer. Com tots los que llegiu estes línies, sabeu lo difícil que és poder coincidir en més gent per entrenar, perquè tothom té una familia i un treball que compaginar en los entrenaments. Pos bé, hem pogut coincidir alguns dies per córrer o anar en bici i sempre mos diem lo bonic que seria entrar a meta los 6 junts!
Diumenge a les 6:15 sortíem de l’Ampolla Manolo Audí i jo Carlos Asín, en direcció a Tortosa en busca del bus on mos trobaríem en Javi Asín, Iván Pastor, Lluís Gallardo(Sito) i David Curto (Coco) que mos portava a Bot per fer la sortida de la marató.
Durant lo trajecte al bus les continues bromes entre natros va fer que aquest viatge fos l’inici d’un gran dia per a tots.
L’objectiu lo teníem tots clars, anar tots junts sempre i intentar baixar de les 4 hores.
Una vegada iniciada la carrera, lo nostre pacte d’anar tots junts va provocar una mica de tap, ja que durant los primers kilòmetres no mos podien avançar en facilitat.
He de reconèixer que los deu primers kilòmetres han sigut los 10 kilòmetros que més ràpids m’han passat en la meua vida, ja que tenia “flatos” de tant de riure.
Anàvem seguint un ritme còmode per a tots, passant la mitja marató en un temps de una hora i 49 minuts, los parcials per kilòmetre anaven pujant passant dels 5 minuts per kilòmetre los 10 primers kilòmetres a una mitja de 5:15 passant lo parcial de la mitja marató. Tots los que heu fet alguna marató, sabeu de la importància que es tenir lo cap fred per poder superar lo famós “muro” entre los 30-35 kilòmetres de la carrera.
Natros teníem la ventatja de que entre tots 6 mos anàvem animant i mos fèiem bromes per pujar l’ànim del grup en moments crítics de la carrera.
Des d’Aldover fins Roquetes he de reconèixer que se’m va fer bastant llarg, tot i coneixent la via verda per on anàvem, fins que vam arribar a l’avituallament del km 40 on estaven la familia de Liberto i Noemí donant-mos ànims i encoratjant a fer l’últim esforç per arribar a meta.
Passant lo pont roig me vaig començar a emocionar, pensant en totes aquelles hores que hem estan entrenant cadascú per on podia i molt feliç de pensar que aquell grupet d’amics mos havíem aguantat durant 42km i que en cap moment havíem trencat lo pacte d’anar tots junts.
Vull donar les gràcies a tots los col·laboradors que durant la cursa mos donaven ànims als avituallaments, sense ells estes curses no es podrien fer.
Vull FELICITAR a tota la grupeta per acabar una marató amb un somriure sempre a la cara, sense ells la carrera no hagués sigut lo mateix.
Ja estem pensant en nous reptes, esteu tots invitats a unir-vos!!
[peg-gallery album=”http://picasaweb.google.com/data/feed/api/user/116963258814687855337/albumid/6348794129221355921?alt=rss&kind=photo” ]
