1a edició d’aquest triatló de llarga distància que es disputa sobre el mateix recorregut que el Half Empuriabrava. Organitzat per Diversport, sinònim de coses ben fetes, el triatló ha tingut poca participació i això que el preu d’inscripció era molt assequible sobretot si es compara amb proves similars de franquícies internacionals.
Aquest havia de ser un triatló de prova abans del repte de la temporada que era el Full Vitoria-Gasteiz. Després d’un hivern sense poder córrer i una infinitat de sessions d’acupuntura, traumatòleg, fisioterapeutes per recuperar el genoll dret havia arribat el moment de la veritat. La intenció era afrontar la cursa com un test on intentaria trobar bones sensacions nedant i en bicicleta. Reservar molt per a la marató i aquest últim segment anar de menys a més si el genoll responia bé. Si saltaven les alarmes la intenció era parar immediatament i abandonar, tant si era el quilòmetre 1 de la marató com el 40.
Amb tot això es va donar el tret de sortida. El segment de natació és la meva pitjor disciplina, ja em coneixeu, i per tant intento agafar un ritme còmode de principi a fi. Vaig fer sort i abans del primer quilòmetre em van avançar 2 nedadors i em vaig posar als seus peus per marcar-me el ritme. Vaig fer tot el segment amb ells i em va anar molt bé. Finalment van sortir 4.300 metres però sembla que a tots ens sortien més de 4000 metres.
Bé, el cas és que amb 1h26′ estava a boxes posant-me el casc per sortir a la bici. El segment de bici és el més tranquil per a mi. Surto de l’aigua amb la satisfacció de no haver-me ofegat i ara arribava el moment de remontar en la cursa aprofitant que tenia molta gent per davant. Els 180 quilòmetres de recorregut consistien en un circuit al que havíem de donar 4 voltes. Un circuit sense grans desnivells però que volta a volta va sumant. Em van sortir 1000 metres de desnivell positiu acumulat. La estratègia era molt senzilla, 1a volta suau bevent molt i menjant, 2a volta apretar les dents, 3a volta igual que la segona si les sensacions eren bones i l’última volta suau bevent i menjant a tope i només pensant amb la marató. La teoria era fàcil però la pràctica no tant. Les dos primeres voltes van anar molt bé però la tercera vaig veure que havia de baixar pistonada perquè estava molt acalorat i la diferència de minuts entre la primera i segona no havia estat tanta per merèixer l’esforç.
Quilòmetre a quilòmetre, minut a minut em planto a boxes per deixar la bici. Fins el moment el genoll no havia dit res així que a veure com va la marató. Portava més de 7 hores de triatló i muscularment em trobava perfecte. Començo la primera volta de quatre a ritme suau i amb tots els sentits posats al genoll dret explorant continuament qualsevol molèstia que podia acabar en dolor. A partir del quilòmetre 6 començo a notar una petita molèstia i em poso en estat d’alerta. Continuo a veure com evoluciona i a partir del 11 desapareix. Perfecte sembla que això funciona però no vull cantar victòria encara. Continuo suau i en aquesta segona volta faig alguns quilòmetres amb Ruben al que no coneixia i que havia vingut de Deltebre amb la família per córrer el triatló. Aprofito per caminar una mica amb ell que anava una mica tocat, lo bèstia havia participat al IronCat només dos setmanes abans. Completo la segona volta i la tercera canvio completament el xip. Si el genoll funciona vaig a provar-lo. Vaig de menys a més i començo a fer parcials de 5′ baixos el quilòmetre. Igualment m’aturava a tots els avituallaments, sempre me paro a tots. La tercera volta acaba molt ràpid i començo l’última volta miro el crono, no acostumo a mirar el temps que porto, i veig que si continuo al mateix ritme milloraré la meva marca de Niza. Això em dóna més gasolina..el gel de l’última volta també, i continuo apretant. Als avituallaments només m’aturo per despedir-me i agrair la feina als voluntaris i no baixo el ritme fins a meta.
Al final 11h18′ havia anat tot perfecte. El genoll recuperat, podia córrer una llarga distància de nou i això cobria de sobres totes les meves espectatives. A més a més havia millorat la meva marca i la marató, encara que no havia estat tant bona com a Niza sí que era un bon temps i més si tenia en compte que el meu entrenament havia estat pràcticament 0.
M’ha quedat una mega crònica, no era la meva intenció però….
Va haver una persona, Albert, que em va acompanyar tot el viatge i va estar donant ànims i fent d’assistència tota la cursa. A cada pas de contrameta estava ahí per si necessitava un gel, aigua….. Moltes gràcies per tot Albert.
També agrair a Emma Buera (Centre de medicina xinesa) totes les agulles que em va clavar i a Carlos Ferré (RECUSPORT) per les sessions de descàrrega muscular. Tot ha ajudat a guanyar la batalla a la meva Condropatia i la inflamació de menisc que arrossegava des de l’agost de l’any passat.
by Liberto
Auu, les fotos que va fer Albert.
[peg-gallery album=”http://picasaweb.google.com/data/feed/api/user/116963258814687855337/albumid/6322315733171686481?alt=rss&kind=photo” ]
