Com a part “ultrera” del club aquest any decideixo tornar a l’Ultratrail de Guara-Somontano, 102 km i uns 5000mt de positiu acumulat en un dels mes pedregosos escenaris possibles, entre barrancs, passarel·les, rius i crestes. Sortint a les 6 del matí des d’Alquézar cap a Asque, tornant a Alquézar fent un bucle de 14km i entrant pel barranc de Vero i les seves maravelloses passarel·les, pujant d’allí per entrar al poble per davall del castell i tornant a la plaça d’on en companyia de 330 participants més i al só de l’últim mohicà sortim a ritme de cursa de montanya, tornem a marxar del poble per les basses, allí hi ha gent de Deltebre que coneixen la camiseta que porto i m’animen, agafo direcció cap a Viña, d’allí comencem un puja baixa de corriols fins arrivar baix al pont de ferro per a poder enfilar cap al collado de las Almunias, reposto,
,
menjo i amunt, al muro mes llarg de la cursa en lo que es pujar i baixar, quan arrivo dalt, ja es veu Rodellar baixo casi caminant, es prou tècnic per a no arriscar-se, baix m’espera la meva companya amb la bossa de vida, reposto aigua, agafo els bastons i avant, pujo un coll curt per arrivar a un simple control mig sorpresa que es diu Andrebot, s’allí avall fins la llera d’un riu sec d’on pujem el segon muro, arrivarem a Otín, el poble abandonat, allí comencen les males sensacions, no puc beure mes aigua, estic ple però no l’assimilo i menjar em costa, decideixo afluixar el ritme, el pròxim tram es nou i no el coneixo en lo qual no es pot fer el ruc, arrivem a Bagüeste, les males sensacions s’alternen amb l’eufòria de que cada cop que miro el gps veig que els kms sumen, ja en porto 67. ja coneixo la resta del recorregut i se que fins a Las bellostas es lo tros dels bonics i de mes bon fer, arrivo a l’avituallament, allí torna a estar Neus, la meua companya avitualladora, tambe hi ha Simeon tothom anima, per fí arrivo al caldo tant esperat, sense poder beure i menjar massa és lo millor que puc ingerir, pregunto i me diuen que fins a Pedro Buil és igual tot el recorregut, aviso al company amb el que vaig que no coneix el circuit, molta pedra suelta, mooolta, són lloses llargues que si les calsigues massa al costat s’aixequen i et toquen al turmell, l’infern s’acaba quan entrem a la pista, ja està millor, anem fent puja baixa per una pista fins que arrivem ja a l’avituallament, allí aquell nois ens avituallen i al preguntar sobre aquelles montanyes que es veuen ens diuen que darrera ja hi ha França, son els pirineus, continuem i el circuit torna a canviar, passa de ser una pista que es podia córrer tot lo plà i la baixada fins al mesón de Sevil a ser una sendera nova que va a buscar una de vella, 250 mt mes de positiu, un regalo vamos, allí agafem a la primera classificada que ens hem anat intercanviant posicions des de Bagüeste, arrivem al meson de Sevil, mes caldo, miro la motxila i el bidó, en tinc prou, em queden 26 km dels quals només seran uns 400 de positiu i l’últim avituallament, s’a`propa la nit, porto ja 87km, al passar per Viña altre cop posem en marxa el frontal, ens ha agafat la nit, vaig en un xaval de Ceuta i un Vasc, Carlos i Karlos, el noi vasc va més fluix, diu que no pot beure, entre ánimoos, venga tioo i Aupaa el fem arrivar a Radiquero, got de caldo, jo ademés hi ha un pastelet que fot una cara que vamos, glop d’isotonic i un tros de taronja, vamos nen, ja está li dic, queda una pista ampla de 2km i uns 200 mt de positiu, al arrivar dalt en lloc de córrer l’espero caminant, arriva ja un repetxó de uns 20 mt de positiu i Kaarlos no pot, va que arriva se te hará la luz li dic, se que al guaitar ja es veu Alquézar just davall, ens diu que ja farà cap, ens llecem Carlos i jo avall per una sendera que entre la foscor i lo tècnica que es ens fa frenar, ja toquem els carrers d’Alquèzar, els xiquets ens paren la mà i ens diuen chocala!!, obviament ho fem de molt bon grat, jo li dic al noi tira que quiero entrar con mi bandera, ok, allí te espero, busco la bandera dels meus clubs, allí al passadís està…. en un temps de 15h 18 mins torno passar per davall de l’arc que he creuat per sortir a les 6 del matí, medalla, briffing, abraçades, fotos i l’orgull de haver tornat a guanyar al cap que s’ofusca quan les sensacions són dolentes. pos bueno, això ha segut tot per allà dalt a Alquézar, fins aviat espero!!
